Notícies de Sant Pol de Mar

El passat 4 de juliol vam fem una nova Assemblea Oberta, en el mateix parc del Litoral on la CUP s’havia presentat dos anys abans. En aquest breu espai de temps, l’assemblea local ha crescut, ens hem presentat a unes eleccions, hem entrat a govern, i ara, en el primer aniversari de la CUP a l’ajuntament, hem volgut donar compte de la feina feta, i recordar que l’assemblea és oberta a tothom que hi vulgui participar. Ha estat un any intens, de molta feina dins i fora de la institució, que van intentar resumir les nostres companyes en aquest acte.

Ja fa un any que la CUP i ERC vam conformar un govern col·laboratiu i basat en el consens. El balanç d’aquest primer any és molt satisfactori per nosaltres. Malgrat els entrebancs de la gestió del Govern anterior i de les situacions d’excepcionalitat mai viscudes com el temporal Glòria i el coronavirus, el Govern municipal, no només ha sabut encarar els greus problemes sobrevinguts, sinó que no ha deixat de treballar en els projectes ordinaris i la CUP ha refermat el seu projecte polític.

Hem de denunciar el comportament de l’Estat espanyol en relació a l’emergència sanitària. L’Estat ha agreujat la crisi amb una gestió espanyolista, economicista i centralitzadora enlloc d’una de científica, social i racional. A més, no podem oblidar que s’ha aprofitat l’emergència per legitimar l’exèrcit i per imposar de forma encoberta un nou 155, amb l’objectiu d’anul·lar la nostra capacitat de decidir sobre qüestions fonamentals per a les nostres vides.

L’actual crisi sanitària sembla que ha vingut per quedar-se i, mentre ens intentem acostumar a aquesta nova manera de viure, apareixen propostes que diuen ens han d’ajudar a viure més segurs: Carnets d’immunitat, aplicacions mòbils que registren les nostres interaccions amb altres persones... En alguns casos, la intenció pot ser la millor de totes i podem estar a favor de les propostes, però hem d’exigir ser coneixedors de quines dades nostres quedaran registrades i quin ús se’n farà.

Quan el passat 26 d’abril els nens i nenes van poder per fi sortir al carrer, van trobar un Sant Pol diferent. La majoria de locals eren tancats, les poques persones amb qui es creuaven duien la boca tapada i la natura estava esplendorosa. Va ser com un avís per a la generació nascuda després del crack econòmic del 2008. Hem de poder extreure almenys tres lliçons d’aquell primer passeig per al futur immediat que vindrà.

L’arribada de la pandèmia Covid-19 i el conseqüent estat d’alarma, ha evidenciat la manca d’inversions en el sistema públic d’atenció a les persones. La sanitat és una de les víctimes més visibles, però tots els altres serveis directes a les persones s’han vist també afectats de forma generalitzada: residències i centres de dia per a gent gran, atenció a persones amb diversitat funcional, centres d’atenció a la infància i adolescència, punts d’atenció directa a les persones nouvingudes, serveis d’atenció domiciliària, serveis socials dels municipis…

El Primer de Maig va ser la Diada de la classe treballadora, i vam reivindicar els drets col·lectius i un major benestar per a tothom, enmig de la crisi sanitària, econòmica i social generada per la pandèmia de la Covid-19.

El temporal Glòria és fill del canvi climàtic que ha provocat un sistema incompatible amb la vida que es dedica a sobreexplotar la Terra. Calen alternatives a la contaminació, a la retenció de sediments dels rius, a l’urbanització de les platges i al consumisme desenfrenat. La millora en la relació amb el medi ambient serà quan aconseguim entendre que cal una transformació de tot el sistema econòmic, per això la Regidoria de Medi Ambient treballa per oferir avenços en tot allò que puguem.

No m’ha resultat fàcil fer aquest text, doncs explicar com veig la política ara és complex per mi, que mai havia estat afiliada a cap partit. La meva manera de fer política es basava en el compromís de donar suport a les persones que tenien la valentia d’enfrontar-se al franquisme, a la repressió i, defensant les lluites obreres i socials, al que ara en diem el sistema. Durant la dictadura i la transició, empràrem la resistència pacifica, la desobediència civil i la no violència. Vàrem aconseguir l’abolició del servei militar i la llibertat després de dos anys de presó d’en Pepe Beunza.

He de dir que en relació amb el sexisme que he pogut patir a la meva vida, em considero bastant afortunada, moltes dones han passat per coses bastant pitjors. M’agradaria, tanmateix, fer un seguit de reflexions.

A vegades és molt difícil distingir si un tracte diferent és per motius de gènere, o per d’altres. Per exemple, en el món laboral, m’he trobat en situacions en què podria haver confós un tracte sexista amb un simple menyspreu al jovent, acabat de formar.

Pàgines