Quan el passat 26 d’abril els nens i nenes van poder per fi sortir al carrer, van trobar un Sant Pol diferent. La majoria de locals eren tancats, les poques persones amb qui es creuaven duien la boca tapada i la natura estava esplendorosa. Va ser com un avís per a la generació nascuda després del crack econòmic del 2008. Hem de poder extreure almenys tres lliçons d’aquell primer passeig per al futur immediat que vindrà.
En primer lloc, caldrà ser més conscients que mai de la importància de consumir en el petit comerç responsable, bars i restaurants que ofereixin productes de proximitat. Fent això, ajudarem l’economia local, els productors, artesans, industrials, pagesos, pescadors, i a mantenir el poble viu i amb els establiments oberts. Al mateix temps, reduïm la petjada ecològica del transport a llarga distància i el pes de les multinacionals. En segon lloc, caldrà seguir molt de temps amb mesures de prevenció del contagi, però no podem deixar que les mascaretes ens tapin els somriures i la veu crítica més necessària que mai. En tercer lloc, hem de repensar la nostra relació amb la natura: l’arbrat, les rieres, les platges, l’aire que respirem... Els científics ens adverteixen de la relació directa entre aquesta pandèmia i la degradació del medi ambient. Hem de posar fi, amb fermesa però sense perdre mai el somriure, a la voracitat capitalista que ens està portant al desastre.