L’actual crisi sanitària sembla que ha vingut per quedar-se i, mentre ens intentem acostumar a aquesta nova manera de viure, apareixen propostes que diuen ens han d’ajudar a viure més segurs: Carnets d’immunitat, aplicacions mòbils que registren les nostres interaccions amb altres persones... En alguns casos, la intenció pot ser la millor de totes i podem estar a favor de les propostes, però hem d’exigir ser coneixedors de quines dades nostres quedaran registrades i quin ús se’n farà. I això no és vàlid només per al moment actual, doncs un cop activades aquestes eines seria molt fàcil fer-ne un ús diferent. Qui diu que les dades de geolocalització usades per controlar contactes entre persones que han donat positiu no s’usaran en un futur, per exemple, per rastrejar oponents polítics? Què passaria si aquestes dades anessin a parar a mans d’asseguradores, empreses...
I si una empresa no et contracta perquè sap que no has passat el virus? I si en un futur ens demanen un registre d’ADN? La nostra predisposició genètica a tenir una malaltia pot condicionar el nostre rol a la societat? Acceptaríem un sistema de càmeres públiques que ens identifiqui i registri la nostra temperatura en tot moment? Escenaris que fins fa poc semblaven de ciència ficció estan ja sobre la taula.
I com es pot controlar això? Per una banda hi ha la part tecnològica, que habitualment depèn de la capacitat i voluntat de l’empresa a qui s’encarrega el desenvolupament. D’altra banda hi ha la part ètica, quin control hi ha que l’eina només s’utilitza per al que ha estat dissenyada? Quan parlem de sobirania tecnològica parlem d’això, eines com aquestes han d’estar impulsades o recolzades per l’administració pública, i han de ser de codi lliure, de manera que allò que fan i com ho fan sigui auditable per la comunitat. Hem de garantir no només l’eficàcia de l’eina, també hem d’evitar usos indeguts. Que el sistema de salut disposi del meu historial mèdic no només és bo sinó que és desitjable, però que se’n pugui fer un mal ús per part d’altres seria imperdonable.
És imprescindible un debat com a societat de quin nivell de riscos i quines eines de control estem disposats a assumir.