L’arribada de la pandèmia Covid-19 i el conseqüent estat d’alarma, ha evidenciat la manca d’inversions en el sistema públic d’atenció a les persones. La sanitat és una de les víctimes més visibles, però tots els altres serveis directes a les persones s’han vist també afectats de forma generalitzada: residències i centres de dia per a gent gran, atenció a persones amb diversitat funcional, centres d’atenció a la infància i adolescència, punts d’atenció directa a les persones nouvingudes, serveis d’atenció domiciliària, serveis socials dels municipis…
Els professionals d’aquests serveis; treballadores socials i familiars, educadores socials, integradores, psicòlogues, cuidadores... són treballadores i treballadors que directa o indirectament treballen per atendre col·lectius que estan invisibilitzats per la societat. I sembla que també ho són per a la ciutadania i les institucions.
El tercer sector ha patit en els darrers 10 anys una merma de les inversions públiques, privatitzacions de serveis bàsics, retallades de sou, poc recolzament per part de les institucions i poc reconeixement social. Aquestes retallades s’han mantingut en el temps durant massa anys i ara amb la nova crisi de la Covid-19 s’evidencia encara més.
Cal posar en valor aquest sector que sustenta la societat, cal reivindicar l’economia de cures i el paper fonamental dels serveis d’atenció a les persones més vulnerables.
Quin valor donem a l’acompanyament?
Quins valors, ètica i justícia social hi ha darrere?
Acompanyar amb presència, ser-hi presents amb les persones que més estan patint la crisi, víctimes (encara!) de la crisi del sistema financer dels darrers anys. Cal cooperar, proposar i innovar per a noves polítiques socials davant la necessitat d’avançar cap a nous paradigmes i necessitats. Ara és el moment. Les crisis ens porten a oportunitats: Repensem i actuem perquè aquelles persones que el sistema capitalista ha deixat de banda puguin obrir-se una porta al futur nou que esdevindrà quan haguem transitat per aquesta crisi. No les invisibilitzem encara més i no situem els professionals que mai han deixat de ser-hi en situacions de vulnerabilitat.