Ja no podem assimilar la classe treballadora amb la granota blava de la feina; les formes de treball han canviat igual que les formes d’explotació. Tenim a l’abast més anhels que no solucionen el problema i la difusió del concepte de ‘classe mitjana’ ha desdibuixat l’objectiu. És el concepte que ha provocat, en part, la desafecció cap a l’organització com a eina per a canviar les condicions materials col·lectives de la població.
La Intersindical va organitzar més d’una quinzena d’actes arreu del Principat. A Barcelona es va fer l’acte principal, on es va llegir el manifest de la FEC (Federació d’Estalvis de Catalunya), el manifest d’Alcem-nos i es va presentar la campanya; “Construïm el futur” que consisteix en el desenvolupament de 7 eixos; Serveis públics bàsics, Reducció de la jornada laboral, Model productiu sostenible, SMI català de 1.300 euros, Llengua catalana i treball, Renda bàsica universal i Pensions dignes i reducció de l’edat de jubilació. Aquesta campanya s’anirà desenvolupant durant tot un any.
Quan parlem de classe treballadora un bon gruix de la població fa escarafalls. Es veu com una manera antiquada d’anomenar el 99% de la gent que treballa. I això també ha passat per tota la propaganda anticomunista que ens han fet empassar a través de les estructures de propaganda del règim.
TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN
S’ha aprovat el Reglament de Participació Popular per a generar els espais de participació i decisió i consolidar els que ja havíem impulsat: audiències públiques i pressupost participatiu.
La UAB ha premiat a l’Ajuntament per la seva excel·lent transparència: del 51,92% del Govern anterior al 90,38% actual.
S’ha creat un nou portal web específic de Participació i retiment de comptes, on anem exposant els diferents projectes que engeguem , així com un formulari de preguntes del públic al Ple Municipal, etc.
Els canvis que Sant Pol necessita no han de ser cosmètics sinó profunds. La transformació que la CUP perseguim no s’aconsegueix ens pocs anys, ja que s’han de posar les bases per aquesta nova estructuració de la societat, que volem més participativa, crítica, igualitària, democràtica, sostenible i justa.
Els Grups Municipals de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar percebem semestralment una subvenció per a finalitats relacionades amb l’activitat política del Grup Municipal: impressió i disseny de cartells o butlletins, assessorament, etc. El Ple Municipal del 4 de juliol de 2019 va determinar la quantia d’aquesta subvenció: 50€ mensuals per cada regidor i 50€ mensuals per cada Grup Municipal. La CUP rebem un total de 200€ al mes.
Enguany fa 28 anys que un grup d'ideologia neonazi assassinà a Guillem Agulló i Salvador, el jove independentista valencià i militant de Maulets, l'11 d'abril de 1993, i l’Ajuntament de Sant Pol de Mar ha volgut retre homenatge amb la inauguració d’un espai dedicat a la seva memòria, decisió presa el passat 29 d’octubre pel Ple Municipal a instància de la CUP i amb els vots a favor d’ERC, Junts per Catalunya i Junts per Sant Pol, i només amb el vot en contra de l’únic regidor del PSOE.
Ens trobem aquí malgrat diguin que a l’Estat Espanyol hi ha el govern més progressista de la història. Però avui i aquí, constatem que cap canvi de govern a l’Estat vol canviar el règim. La monarquia corrupte i tots els poders post-franquistes resultants de la transició de l’Estat són irreformables. La transició va ser un pacte entre les elits, va ser una acumulació de renuncies i cessions. Un pacte que ens va deixar al marge, ens va trinxar la nació, va perpetuar una justícia franquista i va assentar les bases del règim que avui empresona a en Pablo amb total impunitat.
La desobediència civil és una forma perfectament legítima per denunciar lleis o decisions judicials considerades injustes. La desobediència té lloc en el moment que existeix un enfrontament entre la legalitat i la legitimitat, és a dir, entre la llei i la justícia com a valor social.
Això té a veure també amb el model de gestió territorial centralista i poc arrelat al territori. Cal repensar els confinaments municipals i que aquests responguin a una gestió del territori que respecti els ecosistemes naturals, que no deixen de ser ecosistemes de relacions socials, com és el cas de la Vallalta.
