El passat mes de setembre van sortir les dades de l’Eurostat sobre l’atur juvenil a Europa amb les dades ja incorporades de l’impacte de la crisi de la covid-19 i, com era d’esperar, els 3 Estats amb pitjors números són els més dependents de la indústria turística: Itàlia (31,1%), Grècia (37.5%) i Espanya (41.7%) 1. Si a aquesta alarmant dada hi afegim que el Maresme és la quarta comarca amb el preu mitjà del lloguer més elevat de Catalunya (733€/mes) 2, només darrera del Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat, ens deixa un panorama habitacional desolador. A la nostra vila la situació no és gaire millor, hem passat d’un preu mitjà al 2014 de 539€/mes, a un rècord històric de 725€/mes 3 al 2019. Aquests preus prohibitius han comportat que els i les maresmenques, en especial les joves, haguem de destinar aproximadament un 40% dels ingressos al lloguer 4. La situació fa molt difícil l’emancipació a molts joves, i més encara als qui ens estimem Sant Pol i volem viure al poble.

Quins escenaris se’ns plantegen? A curt termini, sembla que revertir aquesta situació és difícil. Nogensmenys, el Sindicat de Llogaters ha demostrat que la lluita dona els seus fruits: el passat mes de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la regulació dels preus del lloguer d’habitatge gràcies al suport de partits com la CUP, ERC, CECP i, tot i el brut mercadeig d’última hora, JxCat (PdeCat hi va votar en contra) 5. Només el temps (i segurament el Tribunal Constitucional) dirà quin és l’abast d’aquesta Llei pionera i necessària.

La realitat del sistema capitalista ens aboca als i les joves a la precarietat, i contra aquesta nosaltres només podem organitzar-nos i lluitar per bastir un nou model de l’habitatge.

No volem marxar del poble.

Volem pa, sostre i treball!

Gus Romero, membre de l'Assemblea local de la CUP Sant Pol

1. Eurostat, 2020
2. Habitatge Gencat, (dades trimestrals per àmbits), 2020
3. Habitatge Gencat (dades anuals per municipis), 2020
4. Ara.cat, 2019
5. La Directa, 2020