Un any de desgovern

Balanç del primer any d’un govern que no governa.

El mes vinent es complirà el primer any de mandat de la legislatura 2023-2027. La CUP no vam fer cap valoració dels primers 100 dies del Govern perquè considerem que un nou equip ha de tenir temps suficient per poder estudiar com aplicar les seves propostes, però ara sí que pensem que és el moment per fer un balanç d’aquest primer any.

 

En aquests mesos hem observat actuacions i hem pogut valorar un Pla d’Actuació Municipal i uns pressupostos (hem hagut d’esperar molt) que ens indiquen quin és el model de poble que Junts planteja: basat en l’aparença i que redueix Sant Pol al turisme. Un Sant Pol “bonic”, despersonalitzat, acomplexat i poca cosa més. La manera de fer? La de sempre: mesures clientelars i a demanda d’uns pocs. Amb tot, volen deixar en no res tots els avenços que en el darrer mandat s’havien fet en participació ciutadana, igualtat, medi ambient, seguretat, entre d’altres.
Quan falta un mes per complir el primer any, el Govern de Junts per Catalunya de Sant Pol s’ha dedicat principalment a dues qüestions: la primera, desfer tot allò que tenia alguna cosa a veure amb la participació ciutadana i la qualitat democràtica de Sant Pol; la segona, gastar-se milers i milers d’euros en estètica del poble.
Si recordeu, la legislatura va començar amb mal peu perquè Junts per Catalunya pretenia que el seu Govern de 6 persones gastés més en salaris pels regidors del Govern que l’anterior d’ERC i la CUP format per 7 persones. Un despropòsit que van haver de rectificar. En paral·lel, van dissenyar un organigrama del Govern que ni ells mateixos entenien i que modificaven a cada plenari, inventant-se regidories “adjuntes” que mai havien existit amb l’argument que la persona en qüestió mai havia format part d’un Govern, tot i que n’hi ha d’altres que tampoc i no per això tenen la qualificació de “regidores adjuntes”. La CUP aquí hi veiem un paternalisme de l’alcaldessa cap al regidor més jove.
Les actuacions de Junts per Catalunya a Sant Pol, des d’aleshores, han sigut: minimitzar els Pressupostos Participatius (amb la finalitat de suprimir-los?), desactivar el Consell de la Vila, eliminar els consells sectorials de medi ambient, igualtat, cultura i seguretat, paralitzar la implementació del Pla de Seguretat de Sant Pol, instal·lar unes lletres amb el nom del poble a la façana marítima, encarregar un mural per pintar una paret de la Plaça del Tint a més de prohibir-hi jugar a pilota als nens i nenes, retardar l’ampliació del porta a porta sabent que l’acabaran assumint (no saben com explicar-ho als seus votants), i elaborar més de 2 mesos tard el pressupost municipal. Pel que fa a aquests pressupostos, només una pinzellada: 6.000€ anuals en polítiques d’habitatge que es limiten a traslladar l’Oficina d’Habitatge (actualment a Calella) al Consell Comarcal del Maresme. De veritat que aquest és el pressupost per fer polítiques d’habitatge a la nostra vila? Menys de la meitat dels 12.049€ que han costat les famoses lletres de l’estació. A Sant Pol no hi ha problema d’habitatge? Que ho preguntin al jovent, la gent gran, la classe treballadora que es vol quedar a viure al seu poble i no pot de cap manera!
Aquest és un balanç del primer any d’un Govern que es presentava per “reactivar” Sant Pol i que compta amb 6 persones dedicades a 100% per “aconseguir-ho”. Tot i això, el govern improvisa i els projectes importants o avancen massa a poc a poc o tiren enrere.
Aquesta paràlisi que viu Sant Pol sota un Govern que pretén adormir el nostre poble encara s’accentua més si la comparem amb l’activitat de la CUP durant el seu primer any al Govern. Fa 4 anys, a més a més, no era un context fàcil per a un Govern nou: els desperfectes del temporal Glòria eren ben visibles i la pandèmia de la Covid va suposar un cop molt dur. Malgrat aquelles circumstàncies del tot excepcionals no es va deixar de treballar en els eixos estratègics. Un resum: es va desencallar el projecte de l’edifici de l’institut al mateix temps que s’aturava la construcció de prop de 100 nous habitatges a l’entrada del poble, l’índex de transparència de l’Ajuntament va passar d’un 51% a un 89% i vam iniciar els primers Pressupostos Participatius  de la història de Sant Pol, s’enllestia el Pla Director d’Actuació de la Policia Local que defineix el model de policia comunitària i de proximitat, es treballaven campanyes de consum de KM0, es va crear una oficina virtual per assessorar les persones i comerços afectats pels efectes de la Covid i es va impulsar la neteja sostenible de les platges i la llera de la riera i el seu delta, iniciant una gestió integral de la conca de la Vallalta com a espai d’alt valor natural.
No tenim més espai en aquest apartat per fer una memòria exhaustiva, però els fets parlen per si sols. És important una nova manera de fer política, basada en la intel·ligència col·lectiva i que ens podria fer sentir vilatans i vilatanes enfront d’un model que ens sotmet a pràctiques clientelars i/o paternalistes. La nostra proposta municipal promou un poble viu i participatiu, que tothom pugui opinar, escoltar, debatre i decidir sobre com millorem Sant Pol. És l’arrel de “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres!” que deia el mestre Joan Fuster.

Un Sant Pol “bonic”, despersonalitzat, acomplexat i poca cosa més. La manera de fer? La de sempre: mesures clientelars i a demanda
d’uns pocs.