El 2019 l’Assamblea local de la CUP de Sant Pol de Mar es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals amb uns resultats que ens han permès governar en un govern de coalició amb ERC, que ostenta l’Alcaldia i en un municipi de vora 5500 habitants històricament de dretes i conservador.
Una assemblea jove, una candidatura assamblearia formada per gent plural ideològicament ,amb un comú denominador: entendre el municipalisme com a un moviment d’unitat popular que posa la vida al centre, un moviment articulat al voltant de la necessitat de construir un contrapoder real a la lògica capitalista imperant i convergent del nostre pais, i que entenia la via institucional com una pota d’un moviment popular ampli, com la vida mateixa.
Per a nosaltres, aconseguir entrar a la institució local tenia com objectiu intervenir en les polítiques locals i augmentar des del municipi el capital polític de construcció nacional dels Països Catalans des de l’Esquerra independentista. Si ho aconseguíem, sabiem que el nostre pas per la institució no seria fàcil. Sabiem que l’Estat espanyol té a la seva disposició un engranatge administratiu que blinda mitjançant lleis de rang superior les poques competències que tenen els municipis per gestionar el dia a dia dels nostres veins i veines. Sabiem que el municipi és un graó més de l’Estat que ens oprimeix, malgrat tots tenim la bella consciènica que és l’administració més propera.
Sabiem que el capitalisme imperant i les polítiques convergents històriques han estat les artífex de la destrucció dels vincles veinals i de comunitat en la majoria de municipis, parcel·lant el nostre temps i els nostres interessos per dificultar els espais col·lectius que ens permetin compartir projectes i lluites.
Teníem clar que l’estratègia a seguir era la de tenir un “peu a la institució i un peu al carrer” per poder fer arribar a la institució la veu de tothom, i en especial, les veus silenciades: la dels joves que no poden accedir a l’habitatge, les persones vulnerables que han de marxar pels preus abusius, en un municipi on la segona residència i els habitatges d’ús turístic marquen els preus del mercat. També la veu de les dones, sigui quina sigui la seva situació i la d’aquells que creuen que el nostre entorn natural és un bé a preservar. Creiem que darrera cada conflicte, lluita o realitat que existeix en un municipi, comunitat o veïnat el que hi ha amagat és un conflicte entre la cultura col·lectiva, la del bé comú, i la del sistema capitalista. Un conflicte entre la lògica de la dominació i la separació de conciències individuals i la lògica de la interconexió i interdependència ecosocial.
Però com sempre, la realitat supera la ficció, i una realitat com la pandèmia sanitària que ens colpeix, ha tornat a posar sobre la taula la lògica de dominació del sistema polític i econòmic que ens condiciona i que com en d’altres situacions excepcionals ha aconseguit mitjançant lògiques de control global, enmudir i bloquejar la majoria d’iniciatives populars que entre tots haviem aconseguit gestar.
Més enllà de les dificultats en la gestió del dia a dia i d’adonar-nos que el municipalisme institucional poques vegades resol o pot resoldre allò que realment preocupa als nostres veïns ja que no forma part de les competències municipals. Més enllà del desgast que pot suposar haver de gestionar les situacions excepcionals de control social que estem vivint, seguim pensant que el municipalisme segueix essent l’unic instrument que l’esquerra independentista no pot abandonar, perquè està clar que tot allò que no pensem nosaltres, que no organitzem nosaltres, serà organitzat pel sistema capitalista i el seu gran exèrcit de soldats convençuts que seguir dominant i oprimint és la única manera de subsistir pel bé de la societat.
El municipalisme combatiu dins i fora de la institució és el que ha de promoure la construcció d’una nova xarxa, un nou paradigma que ens permeti des de la lògica de la intel·ligència col·lectiva avançar en la construcció de nous lideratges conscients, per aconseguir resoldre la tensió entre vida i capital. Per això és indispensable que ens tornem a organitzar, a treballar profundament nous espais de trobada comunitària on estiguem representats els consumidors i consumidores d’energia, les que apostem per l’autoconsum des de les nostres comunitats, les que volem que l’aigua torni a ser pública, les que pensem que el territori no pot estar en mans del capital depredador, les que pensem que la col·lectivitat organitzada arribarà on no són capaces d’arribar les institucions.
El municipalisme, en aquest context d’emergència ecosocial ha d’esdevenir l’espai de transformació col·lectiva que posi la vida al centre i que ens porti a transitar a un nou paradigma basat en una vida sostenible per i per a totes i tots. I per això cal seguir apostant per entrar a les institucions i aconseguir transformar des de dins el que el capitalisme i el patriarcat no volen que canviem. El repte és majúscul però no impossible.

Isabel Llari
Primera Tinenta d’Alcaldia (CUP) de Sant Pol de Mar

Article publicat a la revista "La Veu" de Poble Lliure