El litoral català i concretament el de la comarca del Maresme viu, des de fa més de 50 anys, una situació molt complexa. La construcció i ampliació d’infraestructures rígides de mobilitat viària i ferroviària (NII i R1) durant la primera meitat del S.XX, afegida a un posterior procés d’expansió i transformació urbana ha provocat una situació d’emergència ambiental que afecta també el litoral del nostre municipi. 

Les conseqüències de l’augment descontrolat del consum del sòl costaner, l’artificialització de rieres, rius i platges, i la modificació de les dinàmiques de corrents de sorra costaneres amb ports i espigons ha generat un procés erosiu que està repercutint a tota la comarca, especialment el Baix Maresme. Aquesta situació de regressió (de 0.5 a 1.5 m/any) afecta a dia d’avui el 50% de les platges del Maresme i a més del 70% si parlem del conjunt del Principat. 

Davant aquesta problemàtica, la resposta de les institucions ha estat sovint insuficient i poc sensible amb la gravetat de la situació ambiental. Tanmateix, és innegable que certs sectors econòmics veuen el risc de que la protecció del litoral repercuteixi en els seus lucratius negocis i exerceixen una forta pressió per aturar tots aquell avenços en aquestes qüestions. 

La realitat de la comarca és clara, ni els espigons ni les dragues mantenen o generen platges. És més, des del 1986 s’han abocat més de 15 milions de metres cúbics de sorra a les platges de la comarca amb un clar resultat: una despesa econòmica milionària i una completa ineficiència a llarg termini. Temporals marítims com el Glòria, l’any 2020, van deixar en evidència la vulnerabilitat del nostre litoral front els episodis meteorològics adversos. Aquests tipus d’episodis seran cada cop més freqüents i agressius amb els infraestructures de la façana costanera, i això ens situa en un punt d’inflexió: o actuem o deixarem de tenir la franja costanera que coneixíem fins ara i que ha modelat el caràcter de la comarca durant segles. 

La solució passa doncs per un canvi estratègic, cal començar a revertir l’impacte de les últimes dècades. És aquí on entra la política municipalista i transformadora. Les prioritats del municipi sovint es veuen amb una perspectiva temporal massa curta, el frenesí que envolta la temporada d’estiu als municipis costaners com el nostre genera tensions i a la CUP Sant Pol ens som ben conscients. Tanmateix, la nostra visió del territori va molt més enllà de les necessitats unidireccionals del sector econòmic. Nosaltres considerem que cal defugir de la immediatesa i pensar de manera holística, tenint en compte tots els actors, les necessitats i les condicions materials del poble, també quan parlem de política ambiental als sistemes costaners. 

L’enderroc de les estructures de la Platjola i els Banys Lluís son un primer pas cap a aquest canvi de paradigma. Som conscients que ara per ara aquests passos son insuficients, per això ho considerem un primer gra de sorra cap a la renaturalització de les nostres platges. Projectes com el que s’està duent a terme a la platja de Can Villar ens encoratgen a seguir per aquest camí, que s’ha demostrat eficient allà on s’ha posat en pràctica (Arenys de Mar, Calafell, Torredembarra...). 

És per això que l’assemblea local de la CUP celebra l’enderroc de la Platjola i seguirà promovent la naturalització de les platges municipals amb l’objectiu d’enfortir i protegir el litoral de manera ecològica (amb sistemes dunars i vegetació litoral) i caminar cap a la gestió integrada dels sistemes litorals.

Assemblea Local de la CUP Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar. Juny 2022