PSC, ERC, Junts i Comuns, dinamitant el bloc independentista, van presentar això que asseguren que és un acord a favor de mantenir la immersió lingüística i que no ho és.
Políticament és un mal acord: fa fora la CUP i substitueix l’aliança dels partits independentistes (el famós 52%), consolidada a les urnes des de fa més de 10 anys, per una de nova en què dos partits independentistes, fent veure que discrepen, abracen i posen al centre de la vida política catalana el partit que ens va enganyar dient que aprovaria l’estatut que el parlament votés; el partit que governava quan aquest estatut va ser passat pel ribot; el partit que va ser clau per a aplicar el 155, el PSC.
Estem davant una conxorxa de quatre partits que, per raons i interessos diversos, es posen d’acord a reaccionar a l’atac judicial contra la llengua fent una cosa tan buida que permet que dos diguin que s’ha esquivat el 25% i els altres dos que s’ha complert la sentència.
L’acord és també extremadament dolent pel que té de menysteniment de tot allò que no siguin els partits. Les opinions de les associacions i sindicats de mestres, de les associacions de defensa de la llengua i en general de tothom que no forma part de l’engranatge de partits no els han importat (USTEC, La Plataforma Pública i en Català, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Intersindical, la COS, la CGT, Plataforma per la Llengua, la CUP, la ciutadania…).
Però el que és pitjor és que aquest és un mal acord per a la llengua catalana, perquè dinamita de manera definitiva el marc legal que permetia la immersió, ni que fos sobre el paper, i que deixa de considerar el català com a llengua del país. Mai, ni en les situacions més dures, no s’havia renunciat a singularitzar la llengua catalana, el paper central i únic del català en la nostra societat.
Finalment, i això és el més gros de tot, aquest acord tothom sap que no protegirà la llengua catalana, per més que Gabriel Rufián fanfarronegés quan va votar la llei Celaá dient que blindava el català. Tot plegat una pantomima.
Tenim feina.

Comissariat de propaganda