Novament, la CUP de Sant Pol hem organitzat la Botifarrada a la Hispanitat com a acte de protesta al 12 d’octubre, contra l’escenificació pública dels valors del feixisme i de les imposicions espanyoles als Països Catalans. 

Diuen celebrar el descobriment d’Amèrica, però Amèrica ja existia abans que arribés l’Espanya colonitzadora! L’única cosa que va descobrir aquell 12 d’octubre de 1492 fou l’imperialisme i l’inici del genocidi ètnic, cultural i lingüístic i espoli més gran que s’ha conegut mai al món.

Ja fa cinc segles les colònies d’ultramar foren les encarregades de mantenir el sistema de privilegis i classes dins la corona castellana, i avui en dia som els Països Catalans els qui també patim els intents d’extermini cultural, l’ocupació militar i l’espoli sistemàtic de recursos, propis de la dominació colonial. 

Avui és el dia símbol del major genocidi cultural i lingüístic de tots  els temps. La nació catalana som testimonis desobedients dels intents recurrents  d’esquarterament de la nostra llengua, a les escoles i en tots els àmbits de la vida, de les Illes i al Principat, a la Franja i al País Valencià.

El nostre principal enemic, com a poble i com a classe, és el capitalisme imperialista espanyol. Un imperialisme certament en hores baixes, nascut d’un matrimoni amb drets de conquesta, i que des del centre de la península ibèrica  va arribar a dominar la terra, però que avui dia després de la seva llarga decadència i en fase d’agonia  segueix escanyant els darrers pobles que formen l’estat espanyol.

El feixisme actua i creix sota l’empara de l’estat perquè, aquest estat, necessita emprar-lo com a força de xoc per neutralitzar aquelles idees i moviments socials que posen en qüestió la seva estabilitat. Exemples d’aquestes actuacions emparades per l’estat és la connivència de les forces d’ocupació i per desgràcia també de part d’agents dels mossos d’esquadra amb grups feixistes: ho hem vist aquest 9 d’Octubre com cada 9 d’Octubre al País Valencià, ho vam veure durant les protestes contra la sentència del procés, hem vist com premien el president d’Espanya 2000, ho veiem amb l’exèrcit, ho vam veure l’1 d’octubre, etc.

Existeix un joc de miralls entre les expressions més desacomplexades del feixisme i l’engranatge institucional, jurídic, militar, policial... de l’estat. Són dues cares de la mateixa moneda. El creixement de VOX no s’explicaria sense la seva complementació amb les dinàmiques de fons del règim del 78 (anticatalanisme, repressió, retallada de drets laborals i socials, racisme, masclisme...). En l’estructura del règim es troben les condicions de reproducció i legitimització del feixisme i no es podrà acabar amb ell sense derrotar aquest règim i les forces que el sostenen, entre elles, recordem-ho, el PSOE.

Només des d’un plantejament de ruptura independentista amb l’estat monàrquic espanyol es poden impugnar els fonaments capitalistes que sostenen el feixisme.

Cal combatre l’odi i el feixisme des de tots els fronts: des de l’acció directa als carrers però també des d’un treball quotidià d’arrelament d’un projecte polític alliberador, nítidament independentista, socialista, feminista i ecologista.

És urgent recuperar la iniciativa independentista, enfortir el moviment popular i tenir governants compromesos i disposats a lluitar per la República Catalana: necessitem derrotar l’estat per viure amb major benestar, més democràcia, justícia i igualtat. 

Contra l’imperi dels estats, Visca la lluita popular! 

Independència, socialisme i llibertat!  

12 d’octubre, res a celebrar!