Quan vam assumir la Regidoria de Seguretat era per fer un impuls a la Policia de Proximitat. Vam sol·licitar el projecte d’aleshores per revisar-lo i millorar-lo, i ens vam adonar que no hi havia cap estratègia de proximitat per la Policia Local. Vam haver d’aprovar un Pla Director d’Actuació per la Policia de Proximitat i Comunitària com a guia del projecte per desenvolupar-lo fins a consolidar-se. Tampoc hi havia cap Reglament d’Armes tot i que és obligatori per a la utilització de les eines policials. Així que vam haver de redactar un Reglament d’Armes. Vam voler rebaixar multes i se’ns va respondre que no ho podíem fer perquè el quadre de multes (que estava en pessetes) no estava aprovat. Com era possible? Vam haver de refer-lo tot i actualitzar l’ordenança de mobilitat que datava de l’any 2000. Amb retard, finalment vam poder rebaixar un 50% les multes de la zona blava i les infraccions per circular pel centre del poble en horari restringit. Per encarar els problemes de seguretat, vam demanar el Pla de Seguretat Local que el Reglament de la Junta de Seguretat de l’any 2013 ordenava elaborar i aprovar. Tampoc existia. Com podia ser que encara no estigués fet? Vam assumir aquesta tasca i, després de més d’un any de feina, aquest 2022 aprovarem el Pla de Seguretat Local que guiarà l’estratègia global de la seguretat del nostre poble. És una eina bàsica per a planificar i actuar amb perspectiva preventiva i a llarg termini.

A la Regidoria d’Urbanisme també han sigut diversos els entrebancs provocats per la gestió convergent. El més important, l’institut: en contra del que s’havia venut no hi havia cap planificació per aconseguir els futurs terrenys, ni pla econòmic per fer front a les despeses, ni cap calendari previst. Només hi havia el pla per a la construcció de quasi 100 pisos a l’entrada de Sant Pol a canvi de no sabem què i sense cap previsió del cost que hauria suposat pel municipi aquesta nova zona residencial. Vam treballar des del minut zero per solucionar aquest problema i ja podem afirmar, com tots sabeu, que l’institut serà una realitat en els propers anys. Una altra qüestió que ha dificultat la gestió urbanística és la paràlisi del POUM:  per què no es va voler tirar endavant el POUM que havia ja obtingut el consens polític de tots els santpolencs? Per quins interessos els anteriors governs van aturar el projecte? Ho explicaran algun dia? Aquest 2022 comencen els treballs per reiniciar l’elaboració del POUM i seguir amb el seu tràmit per a la seva aprovació.

Recentment des de Junts per Catalunya se’ns ha acusat de perdre una subvenció de 400.000€ per expropiar els terrenys d’on havia d’anar l’institut. Però cal dir que la subvenció no es podia destinar als terrenys per l’institut perquè s’havia d’haver fet entre el 2016 i 2019, i l’anterior Govern no va ni començar els tràmits d’expropiació en els 4 anys que van tenir de temps: algun dia explicaran per què no ho van fer? El Govern actual no tenia més remei que redireccionar la subvenció cap a altres projectes fets, com per exemple la nova il·luminació del camp de futbol o les obres de la xarxa d’aigua del carrer Pau Simón, però per una errada tècnica durant el període de pandèmia no es va justificar a temps.

La deixalleria municipal també ha sigut una herència molt costosa. Hem hagut de recuperar la gestió d’aquesta instal·lació per modernitzar-la, fer un tancament, instal·lar videocàmeres, tenir un control telemàtic dels abocaments, etc. Com podia ser que la deixalleria estigués deixada d’aquella manera sense fer cap seguiment del cost que suposava per al municipi? Des del 2012 no van tenir temps per fer la feina de control públic? Sobre la gestió de residus també hem de preguntar si, des del 2009 que es va implantar el sistema de recollida porta a porta, no es podria haver vetllat per retirar les àrees de contenidors? Quin sentit té aplicar el porta a porta en una àrea si no es retiren els contenidors? L’actual Regidoria de Medi Ambient ha hagut de planificar de nou la gestió.

Per a desplegar la política de Participació hem hagut de començar de zero. No hi havia ni regidoria de participació, ni projectes, ni pressupost, ni res. Com volen que ens oblidem, cada cop que critiquen la nostra política de participació, que ells mai van tenir voluntat de fer res?
Vam preguntar també sobre el Codi ètic i de conducta dels càrrecs electes que l’Ajuntament havia de tenir obligatòriament per la Llei de Transparència del 2015. Tampoc estava fet, així que l’hem hagut de fer nosaltres.

I parlem de Cultura, quines polítiques de cultura s’havien engegat? Quins criteris es seguien? Cada entitat amb el seu propi conveni, en funció de la seva afinitat al govern? On estaven els criteris d’equitat entre entitats? On estaven els criteris de justificació i control públic per a totes a l’hora de justificar les subvencions rebudes? Aquesta feina és la que s’ha fet en aquest dos anys i mig, i seguirem, engegant de nou el consell de cultura per aconseguir que a Sant Pol la cultura com a bé social sigui de tots i per a tots.
I podríem seguir amb honestedat i, per descomptat  sense condescendència relatant els fets, però hauriem de parlar de regidories que no portem des de la CUP, això ho deixem per qui té la competència.

Assemblea Local de la CUP Sant Pol de Mar