Després d’uns quants anys de diades intenses i multitudinàries tots sabíem que l’onze de setembre d’enguany hauria de tenir un accent diferent en motiu de la pandèmia. Des de la CUP Sant Pol vam pensar que era un bon moment per fer un acte cultural on ressonés memòria històrica, música i els accents dels Països Catalans, i que això ho podíem fer al voltant de la figura de l’Ovidi. Algú tan recordat i estimat de qui només cal dir el seu nom planerament, l’Ovidi, per saber a qui ens referim.

Vint-i-cinc anys després de la seva mort, les seves cançons, que segueixen vives i plenes de significat, i la seva postura vital i política plena de tendresa, humor i denúncia se’ns fan més necessàries que mai.

La nit de l’onze de setembre, a la placeta de l’Hotel, vam celebrar doncs un homenatge amb un cartell de primera categoria. Per un cantó, l’escriptora Núria Cadenes i l’activista cultural de Canet Quirze Planet per parlar-nos de la vida i el llegat de l’Ovidi. Per l’altre, el cantant de les Terres de l’Ebre Arturo Gaia amb els seus músics, per fer un recital repassant una mostra de les cançons de l’Ovidi.

Poca gent sap que l’Ovidi Montllor va viure deu anys a Canet i en Quirze Planet va portar-nos records d’aquells anys, acostant-nos a la seva personalitat més quotidina, senzilla i divertida, als seus moments d’activisme o d’emprenyamenta, i, per sobre de tot, de lucidesa.

La Núria Cadenes, que va escriure el llibre L’Ovidi (Edicions 3 i 4, 2002), va parlar de la dimensió del personatge, de la seva família, la seva vida, la formació de la seva consciència nacional i de classe, i de com va ser bandejat durant anys per les elits que encapçalaven la transició i la suposada construcció democràtica. Però també ens va parlar de molt més, ja que la Núria Cadenes hi va saber afegir connexions i reflexions, emocionants i punyents, sobre la supervivència i el rescat de la llengua, sobre la resiliència durant el franquisme, sobre el traspàs de la memòria històrica d’una generació a l’altre, i sobre el lligam -en definitiva, la llengua- dels Països Catalans.

Després d’això, hi va haver l’espectacle musical De part dels bons, amb la veu d’Arturo Gaia acompanyat de Sergi Trenzano a la guitarra i Kike Pellicer al contrabaix, que ens van fer reviure novament, plenes de vitalitat, unes cançons que estan gravades en la memòria de tots. L’ambient de vespre de finals d’estiu i el caliu del públic de la plaça que era allà per escoltar i gaudir de les paraules i la música de l’Ovidi, van fer que aquest any, novament, poguéssim sentir la Diada d’una forma emotiva i reivindicativa.