La desobediència civil és una eina legítima per denunciar lleis o decisions judicials considerades injustes. La desobediència té lloc en el moment que existeix un enfrontament entre la legalitat i la legitimitat.

La conquesta de la independència es pot concebre com un procés on té lloc una pugna de legitimitats en un doble sentit: fent perdre legitimitat a l’Estat espanyol (legalitat) i avançant en la legitimació de la República Catalana. Per això és necessària una lluita constant de rebuig a l’ocupació. Tota aquella acció que faci perdre influència (força, prestigi) al poder espanyol li fa perdre legitimitat, com seria el cas de desobeir una sentència que obliga a penjar una bandera espanyola en un Ajuntament on 12 de 13 regidors són independentistes.

Perquè la desobediència sigui efectiva requereix que les persones donin la cara, els noms i, fins i tot, la seva llibertat i integritat física, que reportarà conseqüències que cal que siguin assumides. És el cas de la Montse Venturòs (CUP), ex alcaldessa de Berga, que va ser inhabilitada 6 mesos per no retirar l’estelada del balcó de l’Ajuntament, entenent que la voluntat popular passa pel damunt dels tribunals de l’ocupant, tot i haver estat advertida pel funcionari, que per descomptat no va patir cap conseqüència.

És evident les diferències entre la CUP de Sant Pol i ERC-JxCat en aquesta estratègia, per això vam decidir existir. Perquè efectivament, pel compliment d'una sentència judicial no cal consens, per transgredir-la i buscar fórmules alternatives sí. És el que vam fer l'1 d'Octubre de 2017.

Visca Sant Pol i visca la Terra!