La desobediència civil és una forma perfectament legítima per denunciar lleis o decisions judicials considerades injustes. La desobediència té lloc en el moment que existeix un enfrontament entre la legalitat i la legitimitat, és a dir, entre la llei i la justícia com a valor social.
La desobediència té una dimensió política absolutament democràtica, és sempre pública i col·lectiva, perquè tothom la pot exercir i perquè neix oposada als problemes d’injustícia derivada de les lleis o l’ordre establert. És una eina per preservar l’exercici dels drets fonamentals. Nosaltres hi creiem.
Les darreres setmanes, arran de decisions preses degut a la pandèmia que patim i que van obligar a modificar festes populars davant la prohibició del Procicat de dur-les a terme d’una manera concreta, a la CUP hem rebut comentaris com ara: “Sou la CUP, no? Sempre parleu de desobediència, doncs desobeïu” o “Desobediència només pel que convé” o “Hi ha partits polítics i polítics de partit que s’omplen la boca de paraules com desobediència... Desobediència fins que et toca a tu”...
El caràcter col·lectiu de la desobediència, però, no la fa irresponsable, sinó tot el contrari: perquè sigui efectiva requereix que les persones desobedients donin la cara, els noms i, fins i tot, la seva llibertat i integritat física en el decurs de l’acció desobedient, que reportarà conseqüències, i aquestes cal que siguin assumides. La desobediència no és un “tot s’hi val” com diu Jamila Raqib en el pròleg del llibre de Jordi Cuixart “Ho tornarem a fer”.
La desobediència no pot defugir, doncs, responsabilitats i conseqüències. Les entoma per fer efectiva la desobediència.
La desobediència que se’ns requeria comportava que les conseqüències que podia ocasionar no les assumiria qui desobeís, sinó que serien conseqüències que podrien afectar justament un dret fonamental a preservar com és la Salut Pública. Una altra de les coses que sempre diem a la CUP, i que de fet no se’ns ha retret, és que “posem la vida al centre”.
Deixeu-nos acabar dient que posats a desobeir, si decidíssim que així s’ha de fer, abans ho faríem per desobeir lleis que ens sotmeten com a poble, o bé que afecten greument moltes famílies de Sant Pol, més que per festes i tradicions que, a més, tenen solucions alternatives... i, en aquest cas, reeixides.
Comissariat de propaganda