Ens trobem aquí malgrat diguin que a l’Estat Espanyol hi ha el govern més progressista de la història. Però avui i aquí, constatem que cap canvi de govern a l’Estat vol canviar el règim. La monarquia corrupte i tots els poders post-franquistes resultants de la transició de l’Estat són irreformables. La transició va ser un pacte entre les elits, va ser una acumulació de renuncies i cessions. Un pacte que ens va deixar al marge, ens va trinxar la nació, va perpetuar una justícia franquista i va assentar les bases del règim que avui empresona a en Pablo amb total impunitat. No ens conformarem ara amb una nova transició, disfressada de pactes amb l’Estat i promeses falses. La independència és la única eina que ens portarà al canvi, a poder viure una vida plena, lliure i justa. 

Necessitem que els carrers tornin a bullir, per en Pablo i també per tots els altres presos i preses polítiques i exiliades. Són milers de persones repressaliades a les que l’Estat Espanyol els vol destrossar la vida, i no només elles, també les que estan patint els efectes de la crisi, de la incompetència del govern central, les que s’han quedat sense casa, els que s’han quedat sense feina. Això genera vergonya i ràbia, les lletres d’en Pablo n’eren el reflex i per tots ells, avui, també sortim el carrer. 

Hem de ser insubornables amb la lluita per la llibertat, i denunciar i fer front a l’Estat o la Unió Europea amb la mateixa convicció que ho fem quan són els partits catalans els qui exerceixen de sucursal repressiva. Cal que el nou govern català deixi de ser còmplice. Els mossos d’esquadra han de deixar d’actuar de policia judicial en casos repressius o que vulnerin els drets humans. I el govern de la Generalitat s’ha de retirar de tots aquells casos on està sent acusació particular en contra d’independentistes, com és el cas del judici del proper dilluns al jove de Badalona Marcel Vivet. Això no pot durar ni un dia més. 

Prenem d’exemple d’orgull i dignitat la desobediència que ha exercit Pablo Hasél davant la seva detenció. Perquè davant la injustícia feta llei que governa l’Estat, hauríem de poder convertir la desobediència en la nostra força, el nostre poder. 

El nostre límit no és una constitució caduca, ni cap monarquia, ni cap jutge franquista; el nostre límit és la raó, perquè la tenim, i la convicció que cal mantenir-nos ferms, perquè nosaltres, els independentistes, som la darrera trinxera que resta dempeus. La independència és l’única eina per canviar-ho tot. L’Estat ens vol callats i els hi hem de dir ben clar que NO CALLAREM!!

Visca Catalunya lliure!

LLIBERTAT PABLO HASEL!!