Després de 36 dies de singladura i diversos motins, el 12 d’octubre de 1492, Colom i els seus mariners van desembarcar a l’illa de Guanahani. Llavors van veure uns cossos nus que sortien rere l’espessa vegetació, baixaven a la platja i se’ls acostaven amb precaució i curiositat. En aquell primer contacte, els europeus es van preguntar si aquells que els venien a rebre eren humans o bèsties. Al seu torn, els indígenes arawaks que veieren aparèixer a l’horitzó tres naus misterioses, des de les quals desembarcaren uns éssers altius, amb el cap i la panxa recoberts de metall, els rostres plens de pèl i un fort ferum de 36 dies sense canviar-se de roba, es preguntaren si aquells que havien arribat a la seva illa eren humans o déus vinguts del més enllà. Aquesta visió contraposada (humans o bèsties? humans o déus?) marcarà la relació entre les poblacions indígenes americanes i els colonitzadors europeus en els anys que seguiran a aquella fatídica data.

La declaració d’ara fa un any del ministre Borrell “l’únic que havien de fer era matar quatre indis” enllaça amb aquell racisme criminal que cinc segles després segueix incrustat al nacionalisme espanyol, i que desprèn més fortor de ranci que els calçons d’aquells mariners. En els 130 anys que seguiren l’arribada de Colom, va morir el 95% de la població indígena del continent americà.

Només a Mèxic, en els 30 anys posteriors a la conquesta, es calcula que moriren 20 milions de nadius, el doble del total de població a la península ibèrica d’aquell temps. Civilitzacions senceres, llengües i cultures, varen ser exterminades sense pietat.

Per això, el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar. Més aviat és una data per recordar i commemorar les víctimes del genocidi i l’esclavatge a Amèrica.

Comissariat de propaganda