Ell no era dels que es quedaven a casa a veure què. Si calia anar-hi, s’hi anava. Un dia vam pujar al Ripollès a buscar un lloc per als campaments del Casal d’Estiu en un R5 atrotinat. Després de dues hores de camí vam enfilar una carretera de corbes quan, en un revolt tancat, per la finestreta ens va arribar el cant fort i clar d’un ocell. Ell es va girar i li va donar les gràcies. És per aquests petits detalls que es feia estimar en Quico Roura, que tots l’estimàvem i el trobem a faltar. Per això li dediquem aquesta columna fixa al nostre butlletí.

La columna Quico Roura és també una finestreta per on pugui entrar el cant fresc d’un ocell enmig de les corbes de la política quotidiana que sovint ens produeixen mareig. També és un mirador des d’on observar el paisatge polític i cultural d’una vila que en Quico estimava tant i a la que hi va dedicar tant d’esforç. Quan la salut no li permetia més, anava al seu banc de la Punta a llegir i a conversar amb els amics que trobava. Però cal no oblidar tot el servei que prestà al poble com a polític i sindicalista.

Ell no era dels que esperaven que els altres fessin les coses que cal fer per al bé comú. Si s’havien de fer, es feien. Tristament ja no ha pogut veure el canvi de cicle polític que s’ha esdevingut a Sant Pol i que l’hagués omplert ben segur d’alegria. Segur que en Quico hagués estat un membre entusiasta de l’Ateneu Republicà de Sant Pol que un grup de gent del poble vol impulsar. Per honorar-lo a ell i a tots els lluitadors i lluitadores que ens han precedit, animeu-vos a participar en aquesta iniciativa que trobareu explicada a la pàgina següent.

Comissariat de propaganda