En agraïment a la Júlia Cabaleiro, mestra de tantes.

Aquest any, el dia 8 de març no serà per a nosaltres un dia de vaga com la d’altres anys, sinó de lluita contra el patriarcat des d’una de les seves màximes representacions: l’administració local com a darrer baluard de l’Estat patriarcal espanyol.

Des del juny de l’any passat vivim en un món d’homes, malgrat estar en una situació més que paritària: un equip de govern on les dones som majoria. Però és una majoria relativa... i és que l’administració és definitivament un món fet amb perspectiva masculina, no pensat per al consens sinó tot el contrari: per a la presa de decisions encotillada en un procediment dirigista des de la perspectiva de la delegació de competències i la normativa bàsica estatal.

Aquest 8 de març serà com sempre una jornada de lluita, però aquest any nosaltres el viurem com a regidores. Per a nosaltres no pot ser un dia de vaga qualsevol, perquè ens costa assumir una vaga anual que s’acaba convertint en una jornada lúdico-festiva acaparada per les mateixes institucions patriarcals.

Des de fa uns anys, i amb la “politització” de les lluites feministes i els discursos de la igualtat —que no equitat—, el sistema polític ha engolit el feminisme i ha segrestat el seu relat. I no podem oblidar que és aquest sistema el que genera la desigualtat.

Per a nosaltres, el feminisme que cal posar de nou sobre la taula de les institucions és el feminisme de classe, el que lluita contra el patriarcat del capitalisme, el feixisme i el racisme. Les condicions de vida de les dones treballadores no seran dignes dins d’un sistema capitalista on el que mana és la “productivitat”. Un sistema que necessita la divisió sexual del treball, que les dones continuïn assumint precàriament els treballs de cures que alhora donen tants diners a les empreses que els gestionen.

La “tranversalització” i l’apropiació per part d’alguns partits de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques pretén fagocitar el feminisme de classe, engolir-lo. Les polítiques d’igualtat de gènere com a principi d’actuació que els poders polítics han d’aplicar a tots els nivells, reconeixent el valor que aporten les dones i els homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per a millorar la societat, emmascaren la cosificació i la precarització de les condicions laborals d’un sector del sistema... el de les dones. Sense anar més lluny podríem parlar de la bretxa salarial, el sostre de vidre o les dificultats per conciliar la vida familiar, política i laboral.

Per això, aquest 8 de març farem vaga, treballarem des de la vaga perquè aquest darrer baluard de l’Estat sigui el primer front de lluita per construir la República, que serà feminista o no serà. I seguirem aportant la nostra perspectiva de dones, treballadores, mares, companyes... que han decidit feminitzar una política feta per l’home, una política que requereix una cerca constant de consensos en el dia a dia, des de les paraules, des de l’empatia, des de la militància d’esquerres. Recuperant la memòria de totes les dones que abans de nosaltres han lluitat per la justícia social, perquè parlar de justícia social és també parlar de feminisme.

Anna Losantos i Isabel Llari. Regidores i membres de l’Assemblea Local de la CUP de Sant Pol de Mar