Sant Pol de Mar no és un producte, és un poble per viure-hi. I avui, massa veïnes i veïns estan veient com se’ls expulsa del seu propi municipi per culpa d’un mercat de l’habitatge desbocat, dominat per l’especulació i els interessos privats.
Des de la CUP ho diem clar: l’habitatge és un dret, no un negoci.
L’augment dels lloguers, la proliferació d’habitatges d’ús turístic i l’existència de pisos buits en mans de grans tenidors o propietaris que no els posen en circulació estan trencant el teixit social de Sant Pol. El resultat és un poble cada cop més inaccessible per al jovent, per a les famílies treballadores i per a la gent gran.
Per això defensem la posada en marxa d’una borsa de lloguer assequible municipal com una eina concreta per començar a revertir aquesta situació. No és una solució màgica, però sí un instrument útil per intervenir en un mercat que, deixat a la seva lògica, expulsa i exclou. Hem començat a treballar-hi per fer-la realitat.
Ens hem trobat amb els professionals del sector immobiliari, els API’s, els que més coneixen el mercat d’habitatge de Sant Pol, i hem recollit les seves aportacions. També ens hem trobat amb veïns i veïnes que són els que pateixen les conseqüències d’aquest mercat. Fruit d’aquestes trobades i del trehall iniciat amb l’assistència d’una associació experta en mobilització de pisos i polítiques públiques d’habitatge, hem engegat un procés participatiu que ens ha de portar a establir quina serà la millor modalitat per Sant Pol.
Aquesta borsa ha de servir per mobilitzar habitatges buits, garantint condicions dignes per a les llogateres i seguretat per als petits propietaris, però també ha d’anar acompanyada d’altres mesures valentes: regulació, fiscalitat sobre pisos buits i limitació de l’ús especulatiu de l’habitatge.
Cal posar l’Ajuntament al costat de la gent, no dels interessos especulatius. Cal construir alternatives des de l’àmbit públic i comunitari que garanteixin que viure a Sant Pol no sigui un privilegi, sinó un dret efectiu.
Si no actuem ara, el risc és clar: convertir-nos en un poble aparador, buit de vida quotidiana, on només hi puguin viure aquells que poden pagar preus desorbitats.
Des de la CUP apostem per un Sant Pol viu, habitable i per a tothom. I això passa, necessàriament, per garantir el dret a l’habitatge i posar límits a l’especulació.