Doncs potser sí que Re-activar Sant Pol era això: Posar unes lletres davant de l’estació per a donar la benvinguda a tothom que ens vulgui visitar i on la gent es pugui fer unes fotos ben boniques per pujar a xarxes; fer firetes, perdó “Summer markets” on els visitants puguin comprar “souvenirs”; els santpolencs hem entès que, en resum, “reactivar” Sant Pol significava vendre la imatge d’un poble aparador o d’una escenografia de poble.

Aquesta “reactivació” contrasta amb les necessitats del poble. La CUP ens preguntem que és prioritari: dedicar aproximadament 12.000€ a unes lletres turístiques i augmentar un 25% la despesa en informació i promoció turística o dedicar aquests diners a polítiques d’habitatge?. No ens cansarem de recordar que el pressupost anual tant sols destina 6.000€ tristos euros per a habitatge i, a més a més, s’ha externalitzat aquest servei al Consell Comarcal.

Això sí, s’han augmentat els impostos i no hi ha cap novetat respecte el model de la recollida de brossa i la neteja (només cal seguir les xarxes) ni tampoc en seguretat (i si no hi ha novetats és que les polítiques estan estancades o retrocedeixen). Sobre seguretat us ho expliquem en aquest article recent: LA SEGURETAT ÉS UN DRET: Junts, què penseu fer?)

Tenim doncs que el Govern municipal gasta moltíssims diners a que vingui gent a visitar les nostres platges però després es queixa de la saturació que viu el poble: ve massa gent que no deixa prou diners i que, a més, és incívica, diuen. L’alcaldessa ha arribat a culpar de la saturació d’estiuejants a la gratuïtat del tren tot reclamant que es replantegi. A la CUP ens sembla un disbarat. Que pregunti a tots els santpolencs que diàriament agafen el tren per anar a treballar…

Per si aquesta “solució” no fos suficient, l’alcaldessa també es podria plantejar tancar l’andana de l’estació i tancar la platja per poder cobrar l’accés. No ens ho estem inventant, nosaltres també vam exclamar: “gent, de debò?!”. Ho podeu escoltar aquí: https://www.rac1.cat/a-la-carta/detail/f6e59f4e-3571-4436-9d8b-aff860f3c9e6 . A partir del minut 10.

El rerefons que hi veiem la CUP és el classisme típic de la dreta: volen estiuejants de segones residències (i terceres, i quartes, ...) però no volen estiuejants de classe treballadora que utilitzen el transport públic i mengen un entrepà a la platja (i és clar, amb la nevera per l’aigua freda per la canalla). Que els santpolencs no tinguem un accés fàcil a l’habitatge al nostre poble per culpa de les segones (i terceres, i quartes, ...) residències no suposa cap problema per a Junts: és el mercat! És clar, el mercat...

Aquest model de poble que proposa Junts és totalment equivocat i fràgil. És un model de servidors i servits. En definitiva, consisteix en no voler els turistes sinó els seus diners; i en què els turistes no vulguin la gent del poble, només els seus serveis. És un model que no pot anar bé. És un model d’enfrontament i no de cohesió.  Que Sant Pol no pot absorbir una quantitat de gent il·limitada és un fet que tots compartim. No podem, de debò, fer un debat serè sobre el turisme? Podríem intentar també compartir les solucions, fer-ho de manera participada. El govern anterior, almenys les regidories de la CUP, va crear les eines: un reglament de participació ciutadana, un consell de la vila, uns consells sectorials. Això és el que cal reactivar!

L’actual govern de JuntsxCat es limita a fer una política de façana, i no, no som un escenari ni un “souvenir”! Quan parlem de Sant Pol, que sense dubte ho és, com a “poble bonic”, potser no cal posar tant l’accent en el “bonic” (el desert també ho pot ser) com en el “poble”. Perquè si els santpolencs hem de marxar perquè no podem pagar els preus dels habitatges, no en quedarà pas de “poble”, només quedaran figurants…

Com diem fa temps des de la CUP, manllevant paraules d’en Vicent Andrés Estellés: ''Allò que val és la consciència  de no ser res si no s'és poble”.

Cal que el govern de Junts enfronti el problema de l’habitatge com pertoca. És una necessitat urgent revertir la situació!