Aquesta sentència és un exemple més d’activisme judicial contra Catalunya, un exemple més del caràcter catalanofòbic de l’estat espanyol. Els continus atacs contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials. És intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del nostre país. Són els professionals de l’educació i no els juristes qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes.

Tal com diu Som Escola (projecte que aplega desenes d’entitats cíviques, culturals i educatives), el model d’escola catalana és un consens social que ha de seguir contribuint a la cohesió i la progessió social, i a la igualtat d’oportunitats en aquest país.

Quan l’Estat espanyol ataca de manera sistemàtica la nostra llengua ho fa per debilitar tant la nostra cohesió social i la igualtat d’oportunitats com la nostra construcció nacional, perquè la sentència és un atac directe als nostres eixos vertebradors de Catalunya com a nació.

Recentment la Generalitat ha publicat dades, i també s’ha de dir, que mostren que la immersió lingüística no té un compliment generalitzat arreu de Catalunya i que gairebé la meitat dels professors d'ESO utilitzen el castellà a classe. Paral·lelament, dades del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu indiquen que els estudiants de quart d'ESO de totes les regions educatives de Catalunya tenen més domini del castellà que del català. La immersió lingüística, si fos una realitat aplicada plenament a tot el territori, asseguraria que tots els estudiants acabessin l'educació obligatòria amb plena competència tant del català com del castellà

Només amb la República Catalana independent i uns Països Catalans lliures podrem garantir la supervivència del català. Mentrestant, necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d’obediència al dret de defensar la llengua pròpia, incompatible amb l’obediència de la sentència al Tribunal Suprem.

Remarquem una vegada més que el projecte de la construcció nacional espanyola se sustenta sobre el model d’assimilació. L’única via realista de supervivència és esdevenir un Estat Independent.

La CUP instem a la Generalitat a complir la Llei de política lingüística i la Llei d’educació i a totes les institucions, també als Ajuntaments, a impulsar iniciatives en tots els àmbits per revertir la tendència actual a la baixa del català. Hem de blindar el consens de país aprofitant el marc polític generat per una majoria àmplia del Parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua, que s’ha de convocar urgentment per fer front a l’emergència que viu el català i a actuar amb contundència contra l’ofensiva recentralitzadora de l’estat espanyol.

La CUP fem una crida a la mobilització i ens sumem a la crida de Som Escola per defensar el model educatiu català i per reforçar el treball conjunt per consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo.

El 26 de novembre de 2020 aquest Ple Municipal va reconèixer la unitat de la llengua. Aleshores la CUP vam explicar que el baix reconeixement del català el provoca la política espanyolista, que el català és una llengua minoritzada perquè pateix una restricció en els seus àmbits i funcions (és a dir, una persecució i marginació), que fa del català una llengua que no és necessària per viure al seu propi territori.

Per últim, tornem a dir que els santpolencs hem de ser militants del català, que és la llengua dels Països Catalans, amb la què rebem a totes les persones que venen a viure a aquí, amb què ens volem desenvolupar. Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen. Per tant, parlem català sempre i amb tothom.